La creació de la realitat, punt i seguit

Quines notícies es tenen de la Confederació? Ben poques, i ningú no sap si són gaire de fiar. I de la Federació? Més poques encara. De tant en tant arriben informes, de vegades prou detallats i de tipus «monogràfic», que parlen dels camps de dones prenyades, de l’esclafament policíac a què és sotmesa la població, de les seleccions femenines, de l’organització del treball, dels grups de reproducció obligatòria, de les vocacions preventives… Però qui els envia, aquests informes? Uns grups de resistència? Sembla que ja no n’hi ha; la societat totalitària els ha destruït. I qui els rep? Això sí que ho sabem: els anomenats Països Associats, aquesta esprimatxada faixa de terra que la Federació i la Confederació permeten entre elles per tal d’evitar contactes directes que podrien degenerar en conflictes armats. És en aquests Països Associats on aconsegueix d’arribar Milta Lisen al cap de dos anys de córrer com una llebre, i d’ell obtindrem més dades sobre una terrible realitat. Però qui va crear-la, aquesta realitat? Ens ho dirà algú que ha viscut i ha prosperat sota una falsa personalitat. I aleshores veurem que escriure és perillós…